Ballester, Josep

Josep Ballester (Alzira, 1961) trabaja como profesor de literatura en la Universidad de Valencia y ha cultivado diversos géneros literarios.
Es autor de los ensayos "Joan Fuster: una aventura lírica" (1990); "Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra" (1992 y 2006); "La poesia catalana de postguerra al País Valencià" (1995) o "L’educació literària" (1999 y 2007).
Ha publicado diversos poemarios, entre los que destacan "Tatuatge" (1989), Premio Ausiàs March; "L’holandés errant" (1994), Premio Ciutat de Palma; "La mar" (1997), Premio Vicent Andrés Estellés de los Premis Octubre, y "L’odi" (Bromera, 2005), Premio Ciutat de València y de la Crítica dels Escriptors Valencians.
También ha escrito obras dirigidas a los más pequeños, como "L’estrella dansarina" (1989); "La princesa Neus i la Cuca Fera" (Bromera, 1999), Premio de Teatre Infantil Xaro Vidal; "Els ulls al cel i l’ànima a la mar" (Bromera, 2003), y "Petit manual d’instruccions per a animals" (2005), con el que obtuvo el premio Empar de Lanuza de Narrativa.
Con su primera novela, "El col·leccionista de fades" (Bromera, 2009) ha ganado el XX Premio de Novela Ciutat d’Alzira. Su obra poètica ha sido traducida al castellano, francés, italiano, alemán, chino y húngaro.